Anàlisi post-partida. "El último día de Hadley's Hope".

 Aquestes són les consideracions que faig després de la fi de la sessió.

• Forçar tirada. Aplicarem bé la regla, però no tinguerem en compte un aspecte: es poden forçar tirades exitoses. En aquest cas, es RESERVEN es resultats positius i es tornen tirar els altres (daus de Tensió inclosos). En cas de obtenir un 1 en un dau de Tensió en una primera tirada, també es pot forçar de la mateixa manera PERÒ s’ha de fer una tirada de Pànic abans (això li va passar en una ocasió a MacWhirr/Victor).

• Realitzareu 8 tirades de Pànic i cap resultat final superà el 6 (a partir del 7 venen efectes més limitadors): en aquest aspecte, tinguereu sort.

• Només rebereu una ferida greu (Toni/Sigg), que esdevingué mortal. En aquest aspecte, tinguereu mala sort.

• Els xenomorfs tenen una reserva de daus de entre 8 i 10 per detectar-vos i fer tirades de Mobilitat (els Abraçacares en tenen 6). De 9 ocasions, només dues us detectaren: tinguereu molta sort.

• Tenc la sensació de que la incidència de les cartes objectiu en el desenvolupament de la trama va ser lleu. Tot i que el seu contingut sigui secret, els personantges poden xerrar dels seus objectius o expectatives… amagant o mostrant allò que més els interessi.

• El rastrejador de moviment no atreu als xenormofs amb el seu ús.

• Error meu: podieu interactuar en el vostre objecte personal un cop cada Acte per rebaixar un punt la vostra tensió com Acció Lenta.

• Els atacs dels xenomorfs tingueren èxit per sota de la mitjana. Tinguereu una mica de sort; pensau que son reserves de entre 8 i 12 daus.

• A jutjar pels resultats de la taula d’atac, els xenomorfs son, a la vegada, poderosos i prescindibles: una combinació explosiva. En general, es tracta de termes contraposats. També he observat que les taules son més “cauteloses” si el xenomorf està a un estadi previ a tenir niu; es a dir, si és una variant solitària. Quan hi ha colmena, es tornen temeraris i prescindibles.